El segon llibre de Madrigals de Claudio Monteverdi inclou Ecco mormorar l’onde, una composició polifònica a cinc veus que descriu amb gran subtilesa la més bella de les albades. Aquesta peça em remet inevitablement a la adolescència, moment en què començava a descobrir la literatura coral i quedava meravellat per la màgia de les veus en grup i el seu poder evocador. Si va ser impressionant escoltar-lo per primera vegada, imagineu-vos què va suposar poder cantar i fins i tot dirigir aquest madrigal al cap dels anys. Encara avui, sento que res de la seva màgia s’ha esvanit. Al contrari. Cada retrobament l’ha fet més gran, més rotund, més perfecte. I quantes vegades he percebut la seva petja en composicions corals dels segles XX i XXI, ja fos en un gest melòdic, en una textura o en un gir cadencial! Les obres d’inspiració poètica no han deixat d’eixamplar el repertori enriquint-ne la paleta de colors, estils i procediments, però allò essencial, la saviesa i intrepidesa dels grans polifonistes com Monteverdi, ha perviscut durant segles.

Connectar amb aquest fet essencial és la experiència que us proposo viure en aquest primer encontre. Esquivades les barreres de la lectura i l’aprenentatge, dedicarem dos caps de setmana a assaborir els colors i els matisos d’un seguit de composicions escrites durant els segles XX i XXI que han establert un vincle amb la poesia molt proper al que era habitual a la polifonia del Renaixement, cadascuna, això sí, a la seva manera.

Així, com si fossin l’eco del de Monteverdi, cantarem dos dels Madrigali de Morten Lauridsen, compositor estatunidenc de gran trajectòria que ha complert enguany 80 anys. Bernard Andrès guanyà l’any 1978 un concurs de composició convocat per la federació de cors francesa, A Coeur Joie, amb una suite de quatre peces que es corresponen amb les quatre estacions de l’any. Le temps chemine és un exemple de com de vegades, amb recursos compositius deliberadament austers, es pot assolir la més alta expressió artística. Del compositor espanyol Ángel Barja, molt desconegut encara a casa nostra, oferirem dos dels seus Poemas del Mar sobre textos de Rafael Alberti, un clar homenatge a la Villanescas de Francisco Guerrero plenament impregnat de les intrepideses estètiques del segle XX. I Jan Sandström, amb el seu misteriós Anrop, que es podria traduir com a Crida, ens submergirà en les sonoritats més genuïnes de la Suècia dels anys vuitanta. Per acabar, m’he permès compilar en un sol cicle cinc composicions meves escrites entre els anys 1987 i 2021 les quals, malgrat la distància en el temps, tenen com a comú denominador una tècnica compositiva de clara inspiració madrigalesca.

Com que no hi ha un bon programa sense bons bisos, oferirem com a propina el mític Madrigal de Cristòfor Taltabull i Hark, all ye lovely Saints de Thomas Weelkes.

Com he dit abans, us proposo una trobada de quatre dies per gaudir assajant i anant a fons en les interpretacions i per experimentar minut a minut la grandesa del fet coral a cappella. El treball fet el mostrarem en un sol concert a l’Església de la Puríssima de Sabadell. Benvinguts!

Josep Vila i Casañas